divendres, 18 de gener de 2013

El model anglès


Fa uns dies vam descobrir la web de la Society for Editors and Proofreaders, i ens va agradar molt el seu model.
En la seva presentació, ens expliquen que es van fundar l’any 1988, tenen uns 1.000 associats i els seus objectius són tres: promoure la qualitat, defensar la professió i oferir serveis als seus associats. Entre aquests serveis, hi ha descomptes, formació professional, oportunitats laborals, notícies interessants…
Nosaltres fa temps que somiem assolir les mateixes fites que l’associació anglesa. I des de fa un temps també ens preguntem: per què ens és difícil, tan difícil avançar?

Segur que la primera raó és que no ha passat prou temps des que vam fundar PLEC. I també podem fer autocrítica: hi podem dedicar una mica més de temps, una mica més d’entusiasme, hi podem invertir més imaginació. Però encara hi ha una altra raó, em penso.
A Anglaterra els professionals liberals tenen una situació semblant a la nostra. No són prou eficients per guanyar els mateixos diners que un empresari, ni tampoc poden aixoplugar-se en els drets dels assalariats. Però sí que han comprès que aquest problema no es resol ni amb els braços creuats ni amb les celles arrufades. Sinó que s’han unit, han buscat recolzament els uns en els altres, han construït alguna cosa.
M’agradaria explicar per què ells ho han comprès i nosaltres no. Se m’acut que la nostra democràcia es va fundar abans, però ha patit molt més; la lluita obrera anglesa ha estat pràctica, lluny de l’idealisme francès; la pluja fa pensar, i el sol fa vi bo de Valls; els anglesos s'abillen amb bombí i nosaltres, amb barretina… Cap raonament no em convenç. O sigui que m’haig de conformar amb una pregunta.
Aquesta diferència serà determinant? Arrelarà mai una associació com PLEC a casa nostra? O podem canviar les coses? Fer un PLEC més fort, més protector, més valent?
La resposta, com gairebé sempre, és una cançó de Dylan:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada