Fa uns dies vam
descobrir la web de la Society for Editors and Proofreaders, i ens va agradar
molt el seu model.
En la seva
presentació, ens expliquen que es van fundar l’any 1988, tenen uns 1.000
associats i els seus objectius són tres: promoure la qualitat, defensar la
professió i oferir serveis als seus associats. Entre aquests serveis, hi ha
descomptes, formació professional, oportunitats laborals, notícies
interessants…
Nosaltres fa temps
que somiem assolir les mateixes fites que l’associació anglesa. I des de fa un
temps també ens preguntem: per què ens és difícil, tan difícil avançar?
Segur que la primera raó és que no ha passat prou temps des que vam fundar PLEC. I també podem fer autocrítica: hi podem dedicar una mica més de temps, una mica més d’entusiasme, hi podem invertir més imaginació. Però encara hi ha una altra raó, em penso.
A Anglaterra els
professionals liberals tenen una situació semblant a la nostra. No són prou
eficients per guanyar els mateixos diners que un empresari, ni tampoc poden
aixoplugar-se en els drets dels assalariats. Però sí que han comprès que aquest
problema no es resol ni amb els braços creuats ni amb les celles arrufades.
Sinó que s’han unit, han buscat recolzament els uns en els altres, han construït
alguna cosa.
M’agradaria explicar
per què ells ho han comprès i nosaltres no. Se m’acut que la nostra democràcia
es va fundar abans, però ha patit molt més; la lluita obrera anglesa ha estat
pràctica, lluny de l’idealisme francès; la pluja fa pensar, i el sol fa vi bo
de Valls; els anglesos s'abillen amb bombí i nosaltres, amb barretina… Cap raonament no em
convenç. O sigui que m’haig de conformar amb una pregunta.
Aquesta diferència
serà determinant? Arrelarà mai una associació com PLEC a casa nostra? O podem
canviar les coses? Fer un PLEC més fort, més protector, més valent?
La resposta, com gairebé sempre, és una cançó de Dylan:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada